Les comunitats energètiques s’han consolidat com a pilar clau en la transició cap a un model energètic sostenible i descentralitzat a Espanya. Aquestes iniciatives permeten que ciutadans, empreses i administracions participin activament en la generació i el consum d’energia renovable, fomentant no només l’estalvi i l’eficiència, sinó també la cohesió social i la lluita contra el canvi climàtic.
Segons l’ II Informe d’Indicadors de Comunitats Energètiques d’Eficiència (Observatori d’Energia Comú, Ecodes, Redeia i MITECO), a finals de 2024 Espanya va assolir les 659 comunitats energètiques , un creixement del 44% respecte a l’any anterior .
Estat actual de les comunitats energètiques a Espanya
Any | Nombre de comunitats energètiques | % municipis amb CE |
---|---|---|
2023 | 479 | 4,0 % |
2024 | 659 | 8,1 % |
➡️ 200 noves comunitats energètiques en un any.
➡️ El doble de municipis implicats en comparació del 2023.
A més, des del 2018 la capacitat instal·lada d’autoconsum a Espanya s’ha multiplicat per 20 , arribant a més de 5 GW .
Factors que expliquen el creixement
- Suport institucional
- Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència : més de 100 milions d’euros destinats a comunitats energètiques.
- Programa CE Implementa : 129 projectes recolzats en quatre convocatòries, amb 71,79 milions d’euros mobilitzats.
- IDAE : publicació del mapa interactiu amb més de 40 projectes destacats a tot Espanya.
- Expansió territorial
- El 8,1% dels municipis espanyols ja tenen almenys una comunitat energètica.
- Creixement tant a zones urbanes com a entorns rurals.
- Innovació i digitalització
- Incorporació de xarxes intel·ligents , sistemes d’ emmagatzematge energètic i projectes de mobilitat sostenible .
Marc regulador a Espanya
El creixement no seria possible sense un marc legal favorable:
- Reial decret llei 23/2020 : reconeix el dret de ciutadans i entitats a produir, consumir, emmagatzemar i compartir energia renovable de manera col·lectiva.
- Reial decret a consulta (abril 2023, MITECO) : crea un marc regulador flexible i assigna quotes específiques en subhastes de renovables per a comunitats energètiques.
- Directives europees: reforcen el paper d’aquestes figures a la transició energètica.
👉 Gràcies a aquestes normatives, els consumidors es converteixen en “prosumidors” , és a dir, productors i consumidors alhora.
Catalunya: referent en comunitats energètiques
L’informe assenyala que les comunitats autònomes on més s’ha desenvolupat aquest model són Catalunya, el País Valencià, el País Basc i Navarra .
En el cas de Catalunya , els factors diferencials són:
- Una forta tradició cooperativa i municipalista , amb ajuntaments liderant projectes.
- Suport institucional des de la Generalitat i accés a programes europeus.
- Diversitat de models: des de petits pobles de muntanya fins a projectes urbans a Girona, Barcelona o Figueres .
- Impacte social : diversos projectes inclouen mesures contra la pobresa energètica i reforcen la participació femenina en òrgans de govern.
Exemples a la província de Girona com Sant Miquel de Campmajor, Tossa de Mar, Pals o Sant Julià de Ramis mostren com l’autoconsum col·lectiu ja és una realitat que combina estalvi, sostenibilitat i cohesió comunitària.
Avantatges de les comunitats energètiques
- Estalvi econòmic
- Disminució de la factura de la llum.
- Estabilitat davant de la volatilitat de preus energètics.
- Impacte ambiental
- Menor empremta de carboni.
- Reducció de la dependència de combustibles fòssils.
- Impacte social
- Democratització de laccés a lenergia.
- Participació ciutadana a la presa de decisions.
- Inclusió energètica de col·lectius vulnerables.
Desafiaments
- Finançament : dificultat d’accés a inversió inicial.
- Burocràcia i regulació complexa .
- Infraestructura limitada en zones rurals (xarxes intel·ligents, connectivitat).
- Difusió insuficient cap a ciutadania i pimes.
Comparativa amb Europa
País | comunitats energètiques (2025) |
---|---|
Alemanya | 1.750 |
Espanya | 659 |
Dinamarca | 450 |
Països Baixos | 400 |
Espanya avança ràpid, però encara té marge de creixement respecte de països líders com Alemanya.
Futur i tendències
- Creixement accelerat gràcies a models de finançament col·lectiu .
- Integració de bateries d’emmagatzematge i vehicles elèctrics .
- Expansió a petits municipis amb suport públic.
- Augment del lideratge d’ajuntaments i cooperatives locals .
Les 659 comunitats energètiques a Espanya mostren que el model ha deixat de ser experimental per convertir-se en una realitat consolidada . Tot i els reptes, el creixement està recolzat per un marc legal favorable, la innovació tecnològica i la consciència social sobre la necessitat d’un sistema energètic més net, democràtic i sostenible.
Si vols saber més sobre com crear una comunitat energètica al teu municipi o barri, consulta el nostre servei d’ instal·lació de comunitats energètiques . T’acompanyem en el disseny, gestió i implementació del projecte perquè formis part activa de la transició energètica.