La crisi de les matèries primeres afecta cada vegada a més sectors, derivant en un encariment generalitzat dels productes. Ja no sols hi ha escassetat de materials essencials per a la producció de béns com el cartó, alumini o plàstic. També n’hi ha d’elements essencials per al desenvolupament tecnològic, o matèries essencials per a la producció d’automòbils com el coure o l’acer. Així doncs, l’escassetat de matèries primeres amenaça a tots els sectors s’explica per l’augment exponencial del consum d’aquestes matèries. En altres termes, el planeta està cansat. En el cas de la transició ecològica, la demanda de matèries primeres necessàries supera de llarg l’oferta en les reserves disponibles.
L’escassetat de silici -cost del qual depèn el 80% del preu d’un mòdul fotovoltaic- ha provocat que els preus dels mòduls solars hagin augmentat gairebé un 20% des de 2021.
En el sector de l’energia solar, l’escassetat de silici -cost del qual depèn el 80% del preu d’un mòdul fotovoltaic- ha provocat que els preus dels mòduls solars hagin augmentat gairebé un 20% des de 2021. Segons la consultora IHS Markit es preveu que l’escassetat de matèries que afecta el subministrament de la indústria fotovoltaica persisteixi fins a, almenys, 2023. Aleshores, tenint en compte la present i probablement futura escassetat de materials, és necessari establir de manera urgent solucions com el reciclatge i la reutilització de materials.
L’escassetat ha posat de manifest la necessitat d’adoptar progressivament estratègies de circularitat, no sols per a afavorir la disponibilitat de les matèries primeres necessàries. També per a apostar per la sostenibilitat del planeta. S’estima que aplicar l’economia circular ajudaria a afavorir fins a un 45% la reducció de les emissions derivades de la producció i el consum. En el cas de les plaques solars -a diferència d’altres energies com l’eòlica-, a través del reciclatge es pot reaprofitar fins 90% dels seus materials. Aquesta tècnica permet aprofitar gairebé la totalitat dels seus materials. La majoria de parcs solars que té avui Espanya es van construir entre 2006 i 2008. Aleshores, dins de cinc anys pot començar l’ona de desinstal·lació i en conseqüència, unes 80.000 tones de plaques solars podrien ser reciclades. L’objectiu marcat pel Govern és quintuplicar la potència fotovoltaica d’Espanya per a 2030.
Agència Internacional d’Energies Renovables
Segons l’Agència Internacional d’Energies Renovables, els materials reciclables en els mòduls solars antics tindran un valor de 15.000 millons de dòlars en actius recuperables per a l’any 2050. Aquests representaran fins a 78 millions de tones mètriques de matèries primeres. A Espanya els fabricants de panells solars estan obligats per llei a complir els requisits legals de reciclatge. Això és degut a que aquests no es converteixin en una càrrega per al medi ambient.
En el cas de les plaques solars, a través del reciclatge es pot reaprofitar fins al 90% dels seus materials.
Amb tot, sembla que toca posar-nos a treballar i començar a estudiar – o continuar fent-ho, per als quals ja hem començat- l’opció més viable per al reciclatge de mòduls fotovoltaics.
