La regulació sobre com els Estats membres de la Unió Europea han d’establir els seus règims d’ajuda a les energies renovables es troba recollida conjuntament. Aquesta informació es troba a la Directiva Sobre Energies Renovables (2009/28/CE). Aquesta dota d’una àmplia llibertat als Estats membres a l’hora de triar els règims d’ajuda.
Si bé és cert que Espanya sempre ha estat un dels països líders en el suport a les energies renovables, el marc normatiu va canviar al 2007. Abans de l’any 2007 el nivell d’ajuda per a l’energia fotovoltaica era relativament elevat, la qual cosa va provocar l’expansió de la capacitat fotovoltaica instal·lada. Però aquesta expansió del sector fotovoltaic sumat a altres factors externs, van provocar el dèficit en el sector elèctric espanyol. Aquest dèficit es va utilitzar com la justificació oficial per a retallar ostensiblement el sistema espanyol d’ajudes a les energies renovables. Aquests canvis legislatius de caràcter retroactiu i la moratòria per al suport a les instal·lacions ja existents, van provocar canvis. Aquests van ser que les inversions en l’energia fotovoltaica gairebé desapareguessin. A més, l’any 2015 es va introduir una nova Llei sobre l’autoconsum, que va establir “l’impost solar”, ja que s’aplicava únicament a l’electricitat solar autogenerada.
Un nou marc normatiu liberalitzat
Tanmateix, a partir de l’any 2018 i l’any 2019 es va establir un nou marc normatiu liberalitzat. Aquest es va concretar en el Reial decret d’Autoconsum 244/2019 i el Reial decret llei 15/2008. Es van eliminar les barreres econòmiques i administratives, incloent “l’impost al sol”. A més, es va establir un mecanisme de compensació simplificada. A través d’aquests els autoconsumidors poden rebre una compensació econòmica pels excedents d’energia que aboquen en la xarxa.
És important entendre que els règims d’ajuda i la legislació sobre l’autoconsum resulten essencials per a fer viables les energies renovables. Per exemple, és essencial definir una tarifa elèctrica que acompanyi el procés de transició ecològica i que s’erradiquin les barreres a l’autoconsum i l’eficiència energètica. Per exemple, es podria baixar el pes de la part fixa de la llum a la mitjana de la Unió Europea que se situa en un 23%. La d’Espanya se situa en un 40%, sent el terme fix més alt de la Unió Europea. A través d’aquestes mesures els consumidors podran veure reflectits en la seva factura els estalvis energètics i econòmics. A més, se’ls incentivarà a fer un ús racional de l’energia.
Comparació del marc legislatiu d’altres països
Encara que la renovació legislativa del Reial decret 244/2019 ha estat ben rebuda pel sector, la comparació del marc legislatiu d’altres països europeus és necessària. Per exemple Alemanya, un dels països líders globals de producció d’energia neta, registra una de les produccions d’energia fotovoltaica més altes del món.
A Alemanya, més del 39% del consum net del país procedeix de sistemes renovables, amb un 7% provinent de l’energia fotovoltaica. Això ha estat possible gràcies a la Llei d’Energies Renovables de l’any 2000. A més, també va establir un sistema de subhasta per als grans productors, el que ha estat essencial per al creixement del sector. El Govern Alemany fins i tot va modificar les normatives a l’any 2019 ja que considerava que el mercat de les energies renovables estava sobre-subvencionat. França va presentar al 2015 la Llei de Transició Energètica per al Creixement Verd. Aquesta llei introduïa plans de millora per a l’eficiència energètica d’edificis per a fer costat a l’autoconsum. A més, el govern francès s’ha compromès a incrementar el pressupost per a les energies renovables en uns 71.000 milions d’euros fins a 2028.
Per consegüent, Espanya, segueix lluny de ser un país pioner en l’impuls i la promoció de les energies renovables i l’autoconsum energètic. Per tant, Espanya hauria de continuar evolucionant en la normativa de l’autoconsum i les renovables. A Espanya produir un megawatt d’energia costa 30 euros. En canvi, a Alemanya o França costa 40 euros, sumat a l’abundància d’hores de sol que existeix a Espanya. A més, els beneficis no serien simplement mediambientals sinó econòmics. Per tant, seria una oportunitat per a reduir la dependència del petroli i gas exterior que comporta cada any 40.000 milions d’euros.
