Passos habituals per al canvi de manera:<\/strong><\/p>\n\n\n\nPrimer, espera que la temperatura exterior s’estabilitzi per sobre de 18-20 \u00b0C de manera consistent. Canviar de manera amb temperatures encara fredes a la nit, pot generar inefici\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n
Segon, accediu al men\u00fa de mode d’operaci\u00f3 de l’ordinador. Segons el fabricant es pot anomenar \u00abmode cooling\u00bb, \u00abmode fred\u00bb, \u00abmode estiu\u00bb o simplement canvi de manera calor\/fred.<\/p>\n\n\n\n
Tercer, ajusta la temperatura d’impulsi\u00f3 de l’aigua segons el teu emissor: 7-12 \u00b0C per a fancoils, 16-18 \u00b0C per a terra radiant.<\/p>\n\n\n\n
Quart, si teniu dip\u00f2sit d’ACS integrat, comproveu que el mode de producci\u00f3 d’aigua calenta sanit\u00e0ria segueix actiu. En alguns equips el canvi de manera afecta tamb\u00e9 l’ACS.<\/p>\n\n\n\n
Cinqu\u00e8, comprova la pressi\u00f3 del circuit (ha d’estar entre 1,5 i 2 bars) i l’estat dels filtres dels fancoils abans de la primera posada en marxa de la temporada.<\/p>\n\n\n\n
Aerot\u00e8rmia d’alta temperatura: quan t\u00e9 sentit<\/h2>\n\n\n\n
La majoria de bombes de calor treballen entre 35 i 55 \u00b0C, suficient per a terra radiant, fancoils i radiadors de baixa temperatura. Les bombes d’alta temperatura arriben fins a 65-80 \u00b0C i estan pensades per a un cas concret: substituir una caldera en un habitatge amb radiadors convencionals sense fer obra als emissors.<\/p>\n\n\n\n
A m\u00e9s temperatura d’impulsi\u00f3, menys efici\u00e8ncia. Una bomba d’alta temperatura continua sent m\u00e9s eficient que una caldera de gas per\u00f2 la difer\u00e8ncia amb un sistema ben dimensionat a baixa temperatura \u00e9s considerable.<\/p>\n\n\n\n
Temperatura de l’aerot\u00e8rmia a Girona i Catalunya: particularitats locals<\/h2>\n\n\n\n
El clima de Girona i la prov\u00edncia no es pot tractar com un tot uniforme. Les difer\u00e8ncies entre la costa i l’interior s\u00f3n tan grans que el dimensionament i la configuraci\u00f3 de l’aerot\u00e8rmia canvia significativament d’una zona a l’altra.<\/p>\n\n\n\n
Costa i Baix Empord\u00e0 (Blanes, Lloret, Palam\u00f3s, Sant Feliu de Gu\u00edxols)<\/h4>\n\n\n\n
Hiverns suaus amb poques nits sota zero i estius c\u00e0lids i humits. L’aerot\u00e8rmia treballa amb COP alt durant gaireb\u00e9 tot l’any. A l’estiu la humitat alta de la Mediterr\u00e0nia \u00e9s el factor m\u00e9s rellevant: amb s\u00f2l refrescant cal vigilar especialment el punt de rosada, ja que la humitat relativa pot superar el 80% a les nits d’agost. En aquests casos cal mantenir la temperatura d’impulsi\u00f3 de l’aigua per sobre de 17 \u00b0C i tenir activada la sonda de punt de rosada.<\/p>\n\n\n\n
En calefacci\u00f3, les temperatures suaus de la costa permeten treballar amb impulsions baixes (32-38 \u00b0C en terra radiant) la major part de l’hivern, cosa que maximitza el COP del sistema.<\/p>\n\n\n\n
Zona interior (Girona ciutat, Banyoles, Olot, La Garrotxa)<\/h4>\n\n\n\n
Hiverns m\u00e9s freds amb episodis freq\u00fcents sota zero, especialment a la Garrotxa i l’entorn d’Olot, on les boires i la humitat prolonguen els dies freds. La configuraci\u00f3 de la corba clim\u00e0tica \u00e9s m\u00e9s exigent i el dimensionament de l’equip ha de contemplar nits de -5 \u00b0C a -8 \u00b0C com a escenari habitual.<\/p>\n\n\n\n
En aquestes zones el desgavell autom\u00e0tic de la unitat exterior treballa m\u00e9s freq\u00fcentment durant l’hivern, cosa que conv\u00e9 tenir en compte en interpretar el consum els dies m\u00e9s freds.<\/p>\n\n\n\n
Zones de muntanya i Pirineus (Ripoll, Puigcerd\u00e0, La Cerdanya)<\/h4>\n\n\n\n
Hiverns durs amb temperatures habituals de -5 \u00b0C a -15 \u00b0C i episodis puntuals m\u00e9s extrems. Requereixen equips amb bon rendiment a baixa temperatura exterior i el dimensionament \u00e9s cr\u00edtic. La temperatura d’impulsi\u00f3 en calefacci\u00f3 pot arribar a 50-60 \u00b0C els dies m\u00e9s freds fins i tot amb terra radiant, cosa que penalitza el COP per\u00f2 segueix sent molt superior a qualsevol caldera convencional.<\/p>\n\n\n\n
L’efecte de la tramuntana<\/h4>\n\n\n\n
La tramuntana \u00e9s el vent del nord que afecta especialment l’Alt Empord\u00e0, el Cap de Creus i les zones com Roses, Cadaqu\u00e9s, Figueres i l’entorn de la badia de Roses. \u00c9s un vent fred, sec i alta velocitat que pot superar els 100-120 km\/h en episodis intensos.<\/p>\n\n\n\n
Per a l’aerot\u00e8rmia, la tramuntana t\u00e9 un efecte ambivalent que cal entendre:<\/p>\n\n\n\n
Efecte positiu a l’hivern:<\/strong> la tramuntana \u00e9s un vent sec. Quan l’aire \u00e9s sec i fred, la unitat exterior no forma gebre amb tanta facilitat com quan el fred va acompanyat d’humitat. Aix\u00f2 redueix la freq\u00fc\u00e8ncia dels cicles de desgavell i mant\u00e9 l’efici\u00e8ncia de l’equip m\u00e9s alta del que es podria esperar per la temperatura exterior sola.<\/p>\n\n\n\nEfecte negatiu a l’hivern:<\/strong> les r\u00e0fegues de vent intens augmenten la sensaci\u00f3 t\u00e8rmica i la p\u00e8rdua de calor de l’habitatge a trav\u00e9s de l’envoltant. Un habitatge ben a\u00efllat nota poc la tramuntana, per\u00f2 un amb ponts t\u00e8rmics o fusteries antigues pot requerir que el sistema treballi a m\u00e9s pot\u00e8ncia del que \u00e9s habitual.<\/p>\n\n\n\nEfecte a l’estiu:<\/strong> la tramuntana a l’estiu \u00e9s infreq\u00fcent, per\u00f2 quan apareix baixa r\u00e0pidament la temperatura i la humitat. En aquests episodis la necessitat de refrigeraci\u00f3 desapareix i el sistema es pot pausar o reduir significativament la consigna sense perdre confort.<\/p>\n\n\n\nRecomanaci\u00f3 pr\u00e0ctica per a zones amb tramuntana:<\/strong> a habitatges de l’Alt Empord\u00e0 amb aerot\u00e8rmia, el dimensionament de l’equip ha de contemplar la p\u00e8rdua de calor addicional en episodis de vent fort. No \u00e9s el mateix necessitar 8 kW amb -2 \u00b0C i sense vent que necessitar aquests mateixos 8 kW amb +2 \u00b0C i 80 km\/h de tramuntana. Un instal\u00b7lador que no coneix el microclima local pot subdimensionar l’ordinador.<\/p>\n\n\n\nPosada a punt abans de tocar el term\u00f2stat<\/h2>\n\n\n\n
Un sistema mal mantingut no respon b\u00e9 als ajustaments de temperatura. Abans de modificar la consigna, comprova aquests quatre punts:<\/p>\n\n\n\n
Filtres de fancoils:<\/strong> la pols acumulada redueix el flux d’aire i obliga el sistema a treballar m\u00e9s per aconseguir la mateixa temperatura.<\/p>\n\n\n\nPurgat del circuit:<\/strong> si escoltes sorolls als radiadors o el terra no escalfa de forma uniforme, pot haver-hi aire atrapat al circuit.<\/p>\n\n\n\nPressi\u00f3 de laigua:<\/strong> comprova que estigui entre 1,5 i 2 bars. Per sota aquest rang el sistema perd rendiment.<\/p>\n\n\n\nUnitat exterior:<\/strong> assegura’t que no hi hagi fulles, brut\u00edcia o vegetaci\u00f3 bloquejant l’entrada d’aire. En zones amb tramuntana, comprova tamb\u00e9 que la unitat no hagi acumulat pols o branques arrossegades pel vent.<\/p>\n\n\n\nCoordina l’aerot\u00e8rmia amb la teva instal\u00b7laci\u00f3 fotovoltaica<\/h2>\n\n\n\n
Si tens plaques solars, el major estalvi no nom\u00e9s ve d’ajustar b\u00e9 la temperatura sin\u00f3 de quan l’ajustes. Programar el bec de consum de l’aerot\u00e8rmia a les hores de m\u00e9s producci\u00f3 solar, normalment entre les 11 i les 15 h, permet escalfar o refredar l’aigua aprofitant energia generada a casa.<\/p>\n\n\n\n
Amb un dip\u00f2sit d’in\u00e8rcia, aquesta calor o fred acumulat durant les hores de sol es mant\u00e9 durant la tarda i la nit, reduint el consum de xarxa a les hores m\u00e9s cares.<\/p>\n\n\n\n
Si valoreu combinar aerot\u00e8rmia amb plaques solars, us expliquem com funciona la integraci\u00f3 al nostre article sobre\u00a0aerot\u00e8rmia amb plaques solars<\/a>\u00a0i al nostre\u00a0servei d’instal\u00b7lacions fotovoltaiques residencials<\/a>\u00a0.<\/p>\n\n\n\nPreguntes freq\u00fcents sobre com regular la temperatura de l’aerot\u00e8rmia<\/h2>\n\n\n\n
\n
\n
Quan consumeix m\u00e9s l’aerot\u00e8rmia, a l’hivern oa l’estiu?<\/strong><\/h3>\n\n\n
A la majoria d’habitatges de clima mediterrani, el consum \u00e9s m\u00e9s gran a l’hivern. La difer\u00e8ncia entre la temperatura exterior i la d’impulsi\u00f3 \u00e9s m\u00e9s gran a l’hivern, cosa que exigeix \u200b\u200bm\u00e9s feina a la bomba. A l’estiu, amb exteriors de 30-35 \u00baC i aigua de circuit a 10-12 \u00baC, la difer\u00e8ncia \u00e9s menor i el COP puja.<\/p>\n\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
Conv\u00e9 deixar l’aerot\u00e8rmia encesa tot el dia?<\/strong><\/h3>\n\n\n
En un habitatge ocupat, s\u00ed. Mantenir una consigna estable \u00e9s m\u00e9s eficient que apagar i encendre repetidament, especialment amb terra radiant, que t\u00e9 molta in\u00e8rcia t\u00e8rmica. El que s\u00ed que conv\u00e9 \u00e9s programar una reducci\u00f3 de consigna a les hores de no \u00fas o durant la nit.<\/p>\n\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
A quina temperatura exterior deixa de ser eficient l’aerot\u00e8rmia?<\/strong><\/h3>\n\n\n
La majoria d’equips actuals treballen b\u00e9 fins a -15 \u00b0C o -20 \u00b0C a les gammes de clima fred. L’efici\u00e8ncia cau progressivament a mesura que baixa la temperatura exterior, per\u00f2 no hi ha un tall brusc. Per sota de 0 \u00b0C el COP pot baixar a 2-2,5, cosa que segueix sent m\u00e9s eficient que una caldera convencional.<\/p>\n\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
Es pot regular la temperatura per estades?<\/strong><\/h3>\n\n\n
Dep\u00e8n del sistema. Amb fancoils s\u00ed, perqu\u00e8 cada unitat t\u00e9 un control propi. Amb terra radiant tamb\u00e9 \u00e9s possible si hi ha term\u00f2stats per zona i un col\u00b7lector amb cap\u00e7als motoritzats. Amb radiadors, la zonificaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s limitada llevat que s’instal\u00b7lin v\u00e0lvules termost\u00e0tiques a cada radiador.<\/p>\n\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
Quan apagueu l’aerot\u00e8rmia?<\/strong><\/h3>\n\n\n
Apagar-la t\u00e9 sentit quan l’habitatge estar\u00e0 buit moltes hores o uns quants dies, o quan es tracta d’una segona resid\u00e8ncia. El que no sol compensar \u00e9s apagar-la cada nit i tornar a encendre-la al mat\u00ed en un habitatge ocupat, especialment si t\u00e9 bona in\u00e8rcia t\u00e8rmica o terra radiant.<\/p>\n\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
Quina temperatura ACS recomana la normativa?<\/strong><\/h3>\n\n\n
La normativa espanyola estableix que l’aigua calenta sanit\u00e0ria s’ha de mantenir a un m\u00ednim de 60 \u00b0C a l’acumulador per prevenir la legionel\u00b7la. En \u00fas normal es recomana 55 \u00b0C per equilibrar efici\u00e8ncia i seguretat sanit\u00e0ria, amb un cicle d’elevaci\u00f3 a 60 \u00b0C com a m\u00ednim un cop per setmana.<\/p>\n\n<\/div>\n<\/div>\n