Normativa Comunitats Energètiques

Les comunitats energètiques a Espanya es regulen principalment pel RD 244/2019 (autoconsum compartit) i el RD-Llei 5/2023 (que introdueix les figures CER i CCE). Permeten a veïns, pimes i ajuntaments produir i compartir energia renovable de forma col·lectiva i amb suport legal.

Comparteix

Última actualització: 11 de juny de 2026

Les comunitats energètiques a Espanya estan regulades pel RD 244/2019 (autoconsum compartit), el RD-Llei 23/2020 (introdueix les CER) i el RD-Llei 5/2023 (introdueix les CCE). Existeixen dues figures jurídiques reconegudes: les Comunitats d’Energies Renovables (CER), centrades en renovables i d’àmbit local, i les Comunitats Ciutadanes d’Energia (CCE), amb un marc més ampli. Totes dues permeten a ciutadans, pimes i ajuntaments produir, compartir i gestionar energia de forma col·lectiva.

 

Taula de continguts

Les comunitats energètiques són una peça clau en la transició cap a un model energètic descentralitzat, sostenible i participatiu. Gràcies als canvis reguladors impulsats des de la Unió Europea i la seva transposició a Espanya, avui els ciutadans poden generar, compartir i consumir energia renovable de manera col·lectiva i amb ple suport legal.

Però, quina llei regula exactament una comunitat energètica? Quins són els requisits per crear-ne una? Quina diferència hi ha entre una CER i una CCE? En aquesta guia responem totes aquestes preguntes amb el marc normatiu actualitzat a 2026.

Si el que busques és entendre què és una CER i en què es diferencia d’una CCE, consulta el nostre article específic: Què és una Comunitat d’Energia Renovable (CER)

Normativa europea: les dues figures clau

El marc europeu que regula les comunitats energètiques es basa en el Paquet d’Energia Neta de la UE, que distingeix entre dos models amb abast i requisits diferents:

FiguraDirectivaEn què consisteixQui pot participar
CER — Comunitat d’Energies RenovablesUE 2018/2001Producció i consum d’energies renovables locals (solar, eòlica, biomassa)Persones físiques, pimes i autoritats locals properes al projecte
CCE — Comunitat Ciutadana d’EnergiaUE 2019/944Gestió més àmplia: producció, consum, emmagatzematge i venda d’energiaCiutadans, municipis, pimes i petites empreses

Les CER estan centrades exclusivament en renovables i exigeixen proximitat geogràfica entre instal·lació i socis. Les CCE ofereixen un ventall més ampli d’activitats i major flexibilitat territorial.

Espanya ha anat adaptant les directives europees a la seva legislació amb els següents fites:

NormaAnyQuè aporta
RD 244/20192019Regula l’autoconsum compartit: veïns o empreses poden compartir una planta solar. Base principal de l’estalvi en les CER
RD-Llei 23/20202020Introdueix la figura de les CER a la Llei del Sector Elèctric
RD-Llei 20/20222022Amplia a 2 km la distància màxima entre instal·lació i consumidors associats
Ordre TED/1446/20212021Crea les bases del programa CE Implementa: subvencions per a projectes pilot de comunitats energètiques
Projecte RD MITECO2023Proposta de marc flexible per a CER i CCE. En desenvolupament
RD-Llei 5/20232023Introdueix la definició legal de CCE a la Llei del Sector Elèctric
Ordre TED/764/20242024Noves bases del programa CE Implementa (5a i 6a convocatòries)

“Les comunitats d’energies renovables són entitats jurídiques basades en la participació oberta i voluntària, autònomes i efectivament controlades per socis o membres situats a les proximitats dels projectes d’energies renovables, els socis o membres dels quals siguin persones físiques, pimes o autoritats locals, i la finalitat primordial dels quals sigui proporcionar beneficis mediambientals, econòmics o socials als seus socis o membres o a les zones locals on operen, en lloc de guanys financers.” — Llei 24/2013 del Sector Elèctric, modificada pel RD-Llei 23/2020

“Les comunitats ciutadanes d’energia són entitats jurídiques basades en la participació voluntària i oberta, el control efectiu de les quals l’exerceixen socis o membres que siguin persones físiques, autoritats locals o petites empreses, i l’objectiu principal de les quals consisteix a oferir beneficis mediambientals, econòmics o socials als seus membres o a la localitat, més que generar una rendibilitat financera.” — Llei 24/2013 del Sector Elèctric, modificada pel RD-Llei 5/2023

Què significa la normativa per a ciutadans i municipis

En termes pràctics, el marc legal actual permet:

  • Compartir energia solar d’una planta comunitària encara que no sigui al teu teulat, sempre que estigui a menys de 2 km del teu subministrament.
  • Unir-te a una comunitat en la qual participin veïns, el teu ajuntament o una pime local.
  • Reduir la factura elèctrica de forma legal i amb els mateixos drets que qualsevol instal·lació d’autoconsum individual.
  • Accedir a subvencions específiques per a projectes pilot a través del programa CE Implementa de l’IDAE.
  • Instal·lar en polígons o cobertes públiques i associar el subministrament a habitatges de l’entorn gràcies a l’ampliació de 2 km.

Tipus de comunitats energètiques a Espanya

Segons la normativa vigent, a Espanya es poden constituir els models següents:

1. Autoconsum col·lectiu (RD 244/2019) La forma més estesa. Diverses persones comparteixen una instal·lació solar i es reparteixen l’energia generada segons coeficients acordats. No requereix constituir una entitat jurídica nova si els participants ja estan associats.

2. CER — Comunitat d’Energies Renovables (RD-Llei 23/2020) Entitat jurídica pròpia (cooperativa, associació, SL…) centrada en renovables. Requereix proximitat territorial i control democràtic per part dels socis. És la figura més habitual en projectes municipals o rurals.

3. CCE — Comunitat Ciutadana d’Energia (RD-Llei 5/2023) Marc més flexible que permet gestionar energia més enllà de les renovables i incloure distribució i subministrament. Més adequada per a projectes urbans complexos o amb múltiples activitats energètiques.

Exemples de comunitats energètiques a Espanya

Projectes a Catalunya i Girona

  • Sant Miquel de Campmajor (Girona): instal·lació fotovoltaica de 3,5 kWp que abasteix veïns i dependències municipals. Un dels primers exemples d’autoconsum col·lectiu rural a la província.
  • Tossa de Mar: comunitat de 4,3 kWp que distribueix energia entre edificis públics i habitatges locals.

Referències nacionals

  • Som Energia: cooperativa de referència a Espanya amb més de 80.000 socis. Produeix i comercialitza energia 100% renovable.
  • Barcelona Energia: empresa pública municipal que permet als ciutadans consumir electricitat 100% renovable de generació local.
  • Pamplona: projectes pilot que combinen autoconsum, emmagatzematge i mobilitat elèctrica compartida.

Requisits per crear una comunitat energètica

Per constituir una comunitat energètica amb suport legal a Espanya cal:

  1. Tenir personalitat jurídica: cooperativa, associació, societat limitada o altra forma reconeguda.
  2. Participació oberta i voluntària: qualsevol veí, pime o administració pot unir-se o sortir sense discriminació.
  3. Control efectiu pels socis: les decisions i el repartiment de beneficis els gestionen els propis membres, no tercers amb interès comercial majoritari.
  4. Finalitat no lucrativa: l’objectiu principal és el benefici social, ambiental i econòmic per als socis i la comunitat local, no la rendibilitat financera.
  5. Proximitat territorial (per a CER): les instal·lacions han d’estar properes als punts de subministrament associats (fins a 2 km segons RD-Llei 20/2022).

Com crear una comunitat energètica pas a pas

Complir els requisits legals és el punt de partida, però el procés real de crear una CER implica diversos passos concrets que convé conèixer abans de començar.

Pas 1 — Constituir l’entitat jurídica El primer pas és triar la forma jurídica adequada: cooperativa, associació o societat limitada. La cooperativa és la més habitual en projectes veïnals perquè facilita la governança democràtica i l’entrada i sortida de socis. Es constitueix davant de notari i s’inscriu al registre corresponent.

Pas 2 — Identificar la instal·lació o coberta Cal localitzar una coberta o terreny adequat per a la instal·lació fotovoltaica, ja sigui de titularitat pública (poliesportiu, ajuntament, escola) o privada. La instal·lació ha d’estar a menys de 2 km dels punts de subministrament dels socis.

Pas 3 — Realitzar l’estudi tècnic i econòmic Abans d’avançar, és imprescindible un càlcul de càrregues que analitzi el consum dels socis, l’orientació de la coberta i la potència necessària. Aquest estudi també determina els coeficients de repartiment d’energia entre els participants.

Pas 4 — Tramitar permisos i alta a la distribuïdora La instal·lació s’ha de donar d’alta com a instal·lació d’autoconsum col·lectiu davant la distribuïdora elèctrica corresponent (Endesa, Iberdrola, etc.). També poden ser necessàries llicències municipals segons el tipus d’instal·lació i la seva ubicació.

Pas 5 — Configurar els coeficients de repartiment Cada soci rep un percentatge de l’energia generada segons els coeficients acordats als estatuts. Aquests coeficients es comuniquen a la distribuïdora i determinen el descompte a cada factura.

Pas 6 — Sol·licitar les ajudes disponibles Un cop constituïda la comunitat i dissenyada la instal·lació, es pot sol·licitar finançament a través del programa CE Implementa de l’IDAE o altres convocatòries autonòmiques. A Catalunya també hi ha ajudes específiques de la Generalitat per a l’autoconsum col·lectiu.

Com unir-se a una comunitat energètica existent

Si no vols crear una comunitat des de zero sinó unir-te a una ja en funcionament, aquestes són les vies més habituals:

  • Consulta al teu ajuntament: molts municipis, especialment a Catalunya, tenen o estan impulsant comunitats energètiques locals. L’ajuntament és el primer punt de contacte.
  • Mapa de comunitats de l’IDAE: l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia manté un directori de projectes pilot finançats amb el programa CE Implementa.
  • Som Energia: la cooperativa de referència a Espanya permet unir-s’hi com a soci des de qualsevol punt del territori. Ofereixen tant energia renovable com participació en projectes de generació local.
  • Xarxes locals: en molts municipis hi ha associacions veïnals o plataformes ciutadanes que estan organitzant comunitats energètiques. Una cerca a les xarxes socials o a la web de l’ajuntament sol donar resultats.

Si ets a les comarques de Girona i vols explorar si hi ha algun projecte al teu municipi o com iniciar-ne un, contacta’ns i t’orientem sense compromís.

Subvencions i ajudes disponibles

El principal programa de finançament per a comunitats energètiques a Espanya és el CE Implementa de l’IDAE, amb fons Next Generation EU. Finança projectes pilot singulars que serveixin de referència per escalar el model.

Altres línies d’ajuda compatibles:

  • Ajudes autonòmiques de la Generalitat de Catalunya per a instal·lacions fotovoltaiques en autoconsum col·lectiu.
  • Fons FEDER per a projectes d’eficiència energètica en municipis.
  • Deducció a l’IRPF per instal·lació de sistemes d’autoconsum en habitatge habitual.

La normativa i les convocatòries estan en constant evolució. Abans d’iniciar qualsevol projecte, es recomana verificar les bases vigents i consultar amb un instal·lador autoritzat.

Com t’ajudem des de Fotovol

A Fotovol acompanyem veïns, pimes i ajuntaments en tot el procés de creació i posada en marxa d’una comunitat energètica:

  • Anàlisi tècnica i jurídica del projecte
  • Disseny de la instal·lació fotovoltaica
  • Tramitació d’ajudes CE Implementa i convocatòries autonòmiques
  • Gestió de l’alta a la distribuïdora i configuració del repartiment energètic
  • Suport en la constitució de l’entitat jurídica

Treballem a les comarques de Girona i tota Catalunya: Gironès, Baix Empordà, Alt Empordà, La Selva, Ripollès, Garrotxa i Cerdanya. Veure servei de comunitats energètiques.

Equip Tècnic Fotovol
Article elaborat per l’equip tècnic de Fotovol, enginyeria EPC amb més de 25 anys d’experiència i més de 25 MW de potència instal·lada en projectes fotovoltaics a Girona i Catalunya. Tots els nostres continguts són revisats per tècnics instal·ladors amb experiència en camp.